Les plegables de plaques (II)

Un altre sistema i disseny de càmeres de plaques plegables era l'anomenat Klapp (o Strut-folding). Es diferencia de l'altre principalment per la manera de plegar-se. La manxa de pell no és de l'estil "acordió" sinó d'un sol plec en diagonal. La casa alemanya Erneman, que va acabar formant part de Zeiss Ikon, va fabricar, entre altres, aquest model que va batejar amb el nom genèric Klapp-camera (Mod. I), del 1903. Porta un carregador per a 10 plaques de 6,5 x 9 cm. Del mateix fabricant i semblant a l'anterior model però de dimensions més reduïdes, era la Miniatur-Klapp del 1920, aquesta sense carregador, amb porta-plaques individuals de 4,5 x 6 cm.

Les compactes (de visor directe)

Amb l'arribada de la prestigiosa Leica, el 1925, s'inicia la fabricació d'un nou estil de càmeres, les anomenades compactes, d'òptica fixa, no intercanviable. Les novetats són l'ús de pel·lícula cinematogràfica de 35 mm carregada en xassís hermètics a la llum, i la incorporació d'un visor directe, amb un senzill sistema òptic independent del de l'objectiu. La Condor I, de la casa italiana Ferrania, del 1950, té moltes semblances amb les primeres Leica, com ara el disseny i l'objectiu retràctil. Alguns models, pocs, de compactes eren fets per a rodets 120, com aquesta simple Capta II, del 1950, dissenyada per Julio Matutano de València, fabricada a Barcelona per Aiscondel i comercialitzada per Mampel Asens. Entre totes les altres de la seva gamma, la Rollei 35, del 1966, va gaudir de gran prestigi per la seva qualitat i fiabilitat. L'objectiu retràctil i l'original disposició dels seus controls la diferenciava de totes les altres. La fàbrica soviètica Krasnogorsk es va dedicar sovint a copiar models de càmeres europees. La Zorki 3M és talment una còpia de la Leica IIIf. La Leica II, del 1932, segon model de la mítica càmera de pas universal dissenyada per l'enginyer Oskar Barnak, treballador de la fàbrica alemanya d'òptica Leitz. L'objectiu és retràctil i intercanviable i incorpora un telèmetre acoplat. L'original disseny de l'Argus C3 li va merèixer el sobrenom de "el totxo" (per raons òbvies). Tot i ser de visor directe, l'objectiu és intercanviable, per un sistema igualment original. Va ser fabricada als Estats Units entre el 1939 i el 1966, en diferents versions. La japonesa Olympus va fabricar alguns models de compactes de petites dimensions, algunes de les quals feien un format de 18x24 mm (la meitat de l'habitual) sobre la pel·lícula de 35 mm. La 35RC, però, tot i ser petita feia el format sencer. Aquesta va ser la meva primera càmera, me la va regalar el meu pare quan vaig fer 14 anys. El mateix any en què Kodak començava a comercialitzar la primera pel·lícula en color, la Kodachrome, el 1935, va treure també la primera versió de la seva Retina. Se'n van fer moltíssimes versions i variants que se succeïen amb molta freqüència, algunes de les quals eren plegables.

Les plegables de rodet

El 1888 Kodak inventa la pel·lícula en rodet, utilitzada inicialment en les seves càmeres de caixó. Pocs anys després, un cop perfeccionada la pel·lícula i el sistema de rodets, la mateixa Kodak comença a fabricar alguns models de càmeres plegables amb manxa per a rodets, amb una gran varietat d'amplades i formats. En vista de l'èxit d'aquest nou disseny, molts altres fabricants van anar introduint els seus propis models. La Folding Ingento model 3, de la casa Burke & James d'Estats Units, va ser construïda el 1915. Té un format de 6 x 10,5 sobre rodet 120 i és d'orientació horitzontal, un disseny poc freqüent. La Penguin de la casa Kershaw d'Angalterra, és un model senzill, del 1946, fabricat amb metall i bakelita, de format 6x9 sobre rodet 120. La Bloc-metal 41 és també una càmera senzilla, fabrica a París per Pontiac el 1941. Tota ella és feta d'alumini fos amb un acabat granulat a l'exterior, pintat de negre, degut a l'escassetat de pell en aquella època. De la prestigiosa Voigtländer d'Alemanya, és la Bessa, del 1935, amb format 6x9 sobre rodet 120. La Baldinette és de la casa alemanya Balda, fabricada el 1951, per a pel·lícula de pas universal (135). Una petita càmera de qualitat, a l'estil de la Retina de Kodak. La Baldax, del 1936 i també de l'alemanya Balda, de format 4,5x6 sobre rodet 120

La societat Lumière va ser creada el 1893 pel pare dels famosos germans inventors del cinematògraf. Dedicada a la fabricació de pel·lícules i papers fotogràfics, el 1928 s'associa amb J. Jougla, un altre fabricant de papers i pel·lícules, i comencen conjuntament a fabricar també càmeres.

La de dalt és la "modèle 1937", amb format 6x9 amb rodet 120. Les dues de sota són la Nada del 1930, també de 6x9, i la Dialux de 6,5x11 cm, del 1931. Kinax I, càmera senzilla, fabricada a França el 1947, amb format 6x9 sobre rodets 120.La Nettar, fabricada el 1935, forma part de la gamma mitja de Zeiss Ikon. Té un format de 6x9 amb rodet 120. Difícil de saber qui va fabricar aquesta plegable senzilla de 6x9, ja que l'única marca que porta és la de Photo-plait, un comerciant d'articles fotogràfics de París que mai no va fabricar càmeres. Kodak va utilitzar el model plegable "Petite camera", que feia negatius de 4x6,5 cm, per crear aquest conjunt de càmera, polvorera, pintallavis i mirall, tot en color rosa i en un estoig del mateix color. També en va fer una versió en color verd-caqui acompanyada d'una navalla i una brúixola. Van ser fabricats el 1929. La No. 1 Kodak Junior, del 1914, amb format 6x9 sobre rodets 120. La No. 3 Autographic Kodak, també del 1914, amb format 8x11 sobre rodets 118. La No. 3A Folding Pocket Kodak, del 1903, amb format 8x14 sobre rodets 122 La Six-20 Kodak Junior, fabricada a Alemanya el 1933, amb format 6x9 sobre rodets 620.La Kodak Six-20, del 1934, de 6x9 sobre rodets 620 La No. 1 Pocket Kodak Junior, del 1929, format 6x9 sobre rodet 120

Les de caixó

Anomenades també "detectiu", són aparells molt senzills, de forma gairebé cúbica i amb molt pocs, o cap, controls. Va ser George Eastman qui va popularitzar aquest estil de càmeres, i la fotografia en general, amb la seva primera Kodak, el 1888.La Brownie nº 2 de Kodak, una simple capsa de llauna recoberta amb un teixit imitant el cuir. Fabricada als Estats Units entre el 1901 i el 1933, per a rodet 120 i format 6x9 cm Una de francesa, sense marca, amb alguns controls bàsics. Quatre velocitats, quatre diafragmes i una sèrie de distàncies fixes ajustades amb una lent diferent per a cada una. Té un dipòsit per a 12 plaques de 9x12 cm Molt semblant a l'anterior, també francesa i sense marca, però amb un dipòsit per a 12 plaques de 6x9 cm. Les marques més prestigioses, en algun moment de la seva història, també van fabricar aparells senzills, com la Baby-box Tengor de Zeiss Ikon. Fabricada a Alemanya el 1930, amb format de 3x4 cm sobre rodets 127. La Kodak Baby-Brownie, successora reduïda i modernitzada de la Brownie, fabricada amb galalita (semblant a la bakelita) entre 1934 i 1941, amb un format de 4x6,5 sobre rodets 127.

Les estereoscòpiques

Molt poc temps després d'haver-se fet públic l'invent de la fotografia, el 1839, van començar les investigacions per aconseguir imatges en relleu. Es van obtenir alguns resultats però la seva máxima popularització va arribar a principis del S. XX. Per obtenir l'efecte tridimensional cal prendre dos negatius simultàniament (un amb cada objectiu) que després s'hauran de positivar per contacte sobre una placa igual que l'original. Observant la placa amb un visor especial, l'estereoscopi, amb dos objectius equivalents als de la càmera, es pot apreciar la profunditat i el relleu. La Verographe, fabricada a França el 1923 per la casa Tiranty, va equipada amb un carregador per a 10 plaques de 45 x 107 mm. La Ica Polyscope va ser fabricada a Alemanya el 1911. Obtenia dues imatges quasi idèntiques de 4x4 cm sobre la mateixa placa. Va equipada amb un carregador per a 10 plaques de 45 x 107 mm. Jules Richard, de França, va ser qui va fabricar més varietat i més quantitat d'aparells estereoscòpics, entre el 1890 i el 1955. Le Glyphoscope, fabricat el 1904 , és una càmera estereoscòpica senzilla que feia el doble negatiu de 4 x 4 sobre plaques de 45 x 107 mm. L'estereoscopi de mà Verascope de Jules Richard

Les subminiatura

El 1974 la casa Minox, especialitzada en subminiatures, fa la seva primera càmera per a pel·lícula de pas universal, la Minox35, en aquell moment la més petita d'aquest format. La versió 35GT és del 1981. Un cop plegada mesura 10x6x3 cm. No és encara una antiguitat... però algun dia ho serà. L'Ensign Midget 55 , del fabricant anglès Houghton, es va fabricar el 1934. Possiblement és la càmera plegable de manxa més petita que s'ha fet mai. Oberta, com es veu a la foto, fa 9x4,5x6,5 cm (plegada només 1,5 de gruix). Té un format de 35x45 mm sobre pel·lícula de 35 mm sense perforar. Obturador central d'1/25 a 1/100 + B + T i escala de diafragmes de 6,3 a 22L'Eljy, de la casa francesa Lumière, es va fabricar entre el 1937 i el 1952, amb més de 15 versions. La de la foto és de l'any 1944, amb òptica retràctil i un format de 24x36 mm sobre pel·lícula especial de 30 mm. Les dimensions són 8x6,5x6 cm (amb l'objectiu recollit 4,5 cm) El primer model de Minox va aparèixer el 1937 a Riga, Làtvia, creat per Walter Zapp. Des del seu origen fins avui, aquest fabricant s'ha dedicat només a les càmeres subminiatura, de l'estil conegut per "espia". La Minox B, del 1958, té unes dimensions de 10x3x1,5 cm, amb un format de 8x11 mm sobre pel·lícula de 9,5 mm. Porta fotòmetre incorporat, escala de velocitats d'1 a 1/1000 s. i escala de sensibilitats de 25 a 400. La Minolta 16 MG-S, fabricada el 1969, té un format de 12x17 mm sobre pel·lícula de 16 mm en cartutxos especials. Les seves dimensions són 10,5x4,5x3 cm. Porta fotòmetre incorporat, una escala de velocitats d' 1/30 a 1/500 i automàtic i escala de sensibilitats de 25 a 400.

Les plegables de plaques

Sense nom ni marca, només s'identifica l'objectiu, un Rodenstock Trinar de 135 mm amb obturador Vario i amb format de placa de 9x12 cm. Igual que altres marques, la casa Rodenstock de Munich, durant els anys 30, comprava càmeres sense marca a altres fabricants i les comercialitzava. Només fabricava, i fabrica encara, objectius. Contessa i Nettel eren dos fabricants alemanys que el 1919 es van fusionar i van formar Contessa-Nettel. Aquesta, el 1926, es va fusionar amb altres tres, donant lloc a la prestigiosa Zeiss Ikon. El model "Altura" de Contessa-Nettel és de l'any 1921 i té un format de 9 x12 cm. Dues més sense identificar, cosa habitual en aparells de gamma mitja i baixa de l'època. La primera amb la inscripció A.J. Pipon-París a l'objectiu i amb obturador Ibso, i la segona amb objectiu Steinheil Doppel anastigmat Unofocal i amb obturador Compur. Totes dues són de plaques 9x12 cm i dels anys 20

Les réflex

A més de les reconegudes càmeres de camp de fusta de caoba, Thornton-Pickard va fabricar bastanta verietat de models réflex. La Ruby Horizontal, dels anys 20, té un format de 6,5x9 cm Zodel era la marca que posava la firma comercial anglesa Wallace Heaton Ltd. a les càmeres que comprava a fabricants alemanys i que després etiquetava i venia. La Zodel reflex és dels anys 1920 i té un format de plaques de 6x8 cm Sands, Hunter & Co. era una firma comercial anglesa que "etiquetava" i comercialitzava càmeres fabricades per Fred Gandolfi. Aquesta rèflex és dels anys 1920, amb un format de plaques de 8x10,5 cm La casa Voitgländer va ser fundada el 1756 a Viena, dedicada a la fabricació d'aparells òptics i instruments de precisió. El 1840 va construir la seva primera càmera fotogràfica. La Brillant, del 1932, és una réflex de doble objectiu de format 6x6 cm La Karma-flex, fabricada per Arnold a Alemanya el 1932, és una petita i senzilla réflex d'un sol objectiu que fa negatius de 4x4 cm sobre rodets 127.

L'any 1933 la casa alemanya Ihagee fabricava la primera càmera réflex de pas universal d'un sol objectiu de la història. Aquesta és una versió bastant posterior però conservant la mateixa línia, l' Exakta varex IIb del 1960.

La marca Zeiss Ikon és el resultat de la fusió de cinc fabricants alemanys, destacables tots ells per la qualitat dels seus productes. La Contaflex super B és una réflex de pas universal amb mitja òptica intercanviable. Va ser fabricada entre el 1963 i el 1968.