Amb l'arribada de la prestigiosa Leica, el 1925, s'inicia la fabricació d'un nou estil de càmeres, les anomenades compactes, d'òptica fixa, no intercanviable. Les novetats són l'ús de pel·lícula cinematogràfica de 35 mm carregada en xassís hermètics a la llum, i la incorporació d'un visor directe, amb un senzill sistema òptic independent del de l'objectiu.
La Condor I, de la casa italiana Ferrania, del 1950, té moltes semblances amb les primeres Leica, com ara el disseny i l'objectiu retràctil.
Alguns models, pocs, de compactes eren fets per a rodets 120, com aquesta simple Capta II, del 1950, dissenyada per Julio Matutano de València, fabricada a Barcelona per Aiscondel i comercialitzada per Mampel Asens.
Entre totes les altres de la seva gamma, la Rollei 35, del 1966, va gaudir de gran prestigi per la seva qualitat i fiabilitat. L'objectiu retràctil i l'original disposició dels seus controls la diferenciava de totes les altres.
La fàbrica soviètica Krasnogorsk es va dedicar sovint a copiar models de càmeres europees. La Zorki 3M és talment una còpia de la Leica IIIf.
La Leica II, del 1932, segon model de la mítica càmera de pas universal dissenyada per l'enginyer Oskar Barnak, treballador de la fàbrica alemanya d'òptica Leitz. L'objectiu és retràctil i intercanviable i incorpora un telèmetre acoplat.
L'original disseny de l'Argus C3 li va merèixer el sobrenom de "el totxo" (per raons òbvies). Tot i ser de visor directe, l'objectiu és intercanviable, per un sistema igualment original. Va ser fabricada als Estats Units entre el 1939 i el 1966, en diferents versions.
La japonesa Olympus va fabricar alguns models de compactes de petites dimensions, algunes de les quals feien un format de 18x24 mm (la meitat de l'habitual) sobre la pel·lícula de 35 mm. La 35RC, però, tot i ser petita feia el format sencer.
Aquesta va ser la meva primera càmera, me la va regalar el meu pare quan vaig fer 14 anys.
El mateix any en què Kodak començava a comercialitzar la primera pel·lícula en color, la Kodachrome, el 1935, va treure també la primera versió de la seva Retina. Se'n van fer moltíssimes versions i variants que se succeïen amb molta freqüència, algunes de les quals eren plegables.
La Condor I, de la casa italiana Ferrania, del 1950, té moltes semblances amb les primeres Leica, com ara el disseny i l'objectiu retràctil.
Alguns models, pocs, de compactes eren fets per a rodets 120, com aquesta simple Capta II, del 1950, dissenyada per Julio Matutano de València, fabricada a Barcelona per Aiscondel i comercialitzada per Mampel Asens.
Entre totes les altres de la seva gamma, la Rollei 35, del 1966, va gaudir de gran prestigi per la seva qualitat i fiabilitat. L'objectiu retràctil i l'original disposició dels seus controls la diferenciava de totes les altres.
La fàbrica soviètica Krasnogorsk es va dedicar sovint a copiar models de càmeres europees. La Zorki 3M és talment una còpia de la Leica IIIf.
La Leica II, del 1932, segon model de la mítica càmera de pas universal dissenyada per l'enginyer Oskar Barnak, treballador de la fàbrica alemanya d'òptica Leitz. L'objectiu és retràctil i intercanviable i incorpora un telèmetre acoplat.
L'original disseny de l'Argus C3 li va merèixer el sobrenom de "el totxo" (per raons òbvies). Tot i ser de visor directe, l'objectiu és intercanviable, per un sistema igualment original. Va ser fabricada als Estats Units entre el 1939 i el 1966, en diferents versions.
La japonesa Olympus va fabricar alguns models de compactes de petites dimensions, algunes de les quals feien un format de 18x24 mm (la meitat de l'habitual) sobre la pel·lícula de 35 mm. La 35RC, però, tot i ser petita feia el format sencer.
Aquesta va ser la meva primera càmera, me la va regalar el meu pare quan vaig fer 14 anys.
El mateix any en què Kodak començava a comercialitzar la primera pel·lícula en color, la Kodachrome, el 1935, va treure també la primera versió de la seva Retina. Se'n van fer moltíssimes versions i variants que se succeïen amb molta freqüència, algunes de les quals eren plegables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada