Qui sóc

La meva foto
Sant Cugat del Vallès, Catalunya
Sóc fotògraf i col·leccionista de càmeres. La meva col•lecció va néixer per la combinació del meu interès i curiositat per les antiguitats i de la meva professió de fotògraf, quan, el 1981, em van regalar una camera de l’any 1900. Poc després la col·lecció va començar a créixer, i segueix creixent, aixi com el meu interès per conèixer-ne la història.

divendres, 22 d’octubre de 2010

De construcció pròpia

Feia temps que volia construir la meva pròpia càmera. Vaig començar a crear un disseny propi inspirat en els estils i tècniques de finals del segle XIX, utilitzant també els materials habituals de l'època. Vaig aprofitar trossos de fusta de caoba de mobles vells i retalls de planxa i de tub de llautó. Em va caldre comprar cargols també de llautó i un mecanisme de cremallera. L'interior de la manxa és una tela antiga de cotó negra i l'exterior, un teixit especial totalment opac. Durant el procés de construcció, vaig haver de variar el disseny inicial en diverses ocasions, degut a dificultats imprevistes o per haver-me d'ajustar als materials disponibles. Un cop acabades les parts principals, calia polir-les i ajustar-les per fer-les encaixar entre elles. Finalment, abans de muntar el conjunt, vaig envernissar totes les superfícies, tant de fusta com de metall, amb goma-laca, material que també s'utilitzava antigament per als acabats. La fusta de l'interior és tenyida de negre amb anil·lina, com es feia també antigament. L'objectiu, un de "modern" de càmera d'estudi, va fixat a un suport extraïble al centre del frontal. Posteriorment vaig construir dos suports més: l'un per a un objectiu antic sense obturador i l'altre per a un objectiu amb un obturador antic de cortina. També li vaig fer un estoig amb fusta de pi encoixinat per dins. El format de la placa és de 9x12 i pot utilitzar-se amb els xassís clàssics de càmera d'estudi. Encara hi manca un detall: batejar-la

divendres, 24 d’abril de 2009

Un cas especial

No he aconseguit gaire informació sobre aquesta immensa càmera. L'única identificació que porta és una placa metàl·lica amb la inscripció J.SENDER-Barcelona. Sembla ser que en José Sender era un comerciant de material fotogràfic de Barcelona. La plataforma de la base mesura 180 cm. de llarg, pesa més de 100 Kg i el vidre d'enfoc fa 50x50 cm. És construïda amb fusta d'embero i abundants peces de ferro. Des de la part posterior de la càmera, es controlen els desplaçaments del montant frontal i del posterior, així com també els descentraments horitzontal i vertical de l'objectiu, per mitjà d'unes llargues barres de ferro. L'objectiu no és l'original però és de gran qualitat, un Zeiss de 500 mm de longitut focal.

Noves incorporacions

Les que vénen a continuació són les càmeres que han entrat a formar part de la meva col·lecció en els últims mesos. La casa alemanya Mentor, fundada el 1898 a Berlin, va fabricar, des del 1913 fins el 1936, una rèflex plegable d'un sol objectiu en vàries versions de diferents formats. La de les fotos és la versió de 9 x 12 cm. Tot i que un cop plegada es redueix força la seva llargada, les altres dimensions, incloent el pes, segueixen sent considerables. Frederick H. Sanderson era un ebenista i escultor anglès, afeccionat a la fotografia d'arquitectura. Per a aquest tipus de fotografia, trobava engorroses i de moviments massa limitats les càmeres de la seva època. El 1895 patenta el seu propi disseny, que serà construït per Holmes Brothers, amb molta flexibilitat de moviments en el montant frontal que permet un control total de perspectiva i de profunditat de camp. La de la foto és la Sanderson "Junior" de format 8 x 10 cm, fabricada cap al 1900.No porta cap senyal que identifiqui el fabicant ni el model, però tot fa pensar que aquesta rèflex convertible va ser construïda a Anglaterra cap al 1910. La seva peculiaritat és que està composta per tres móduls independents. Combinant-los tots tres tenim una rèflex d'un sol objectiu. Retirant el mòdul central, (que conté el mirall i el vidre esmerilat) unint el frontal i el posterior i obrint la tapa del davant, obtenim una càmera plegable de camp. El format de placa és de 8 x 10 cm. Una simple però curiosa càmera de caixó, totalment de fusta, construïda per Blair camera co. als Estats Units el 1893. Al seu interior, del davant cap al darrere, hi trobem un obturador giratori, un objectiu de lent simple, una manxa, un montant mòbil amb vidre esmerilat per poder enquadrar i enfocar i un "magatzem" amb tres xassis dobles per a plaques de 10 x 12 cm, als quals s'accedeix per la porta lateral. Model no identificat de càmera de camp per a plaques d'11 x 16 cm, fabricada per la prestigiosa Thornton Pickard d'Anglaterra entre el 1900 i el 1910. El fabricant d'aquesta càmera va fundar la seva empresa a Anglaterra el 1852, i va canviar de nom diverses vegades durant la seva existència. El 1890, quan va fabricar aquesta Optimus, el nom de l'empresa era Perken, son & Rayment. És una càmera de camp de caoba que mostra un treball d'ebenisteria finíssim i un acabat perfecte, amb un format de mitja placa (11 x 16). La International és una càmera de camp plegable, d'estil francès, de fusta de caoba amb un acabat finíssim, construïda per Lancaster, de Birmingham, el 1885. El format de placa és d'11 x 16 cm (mitja placa). Gundlach optical co. , de Rochester (Nova York), va fabricar aquesta versió de la Korona des del 1909 fins al 1930. És una càmera de camp robusta i pesant, de format 10 x 12 cm, construïda amb fusta de cirerer i amb ferratges de llautó niquelat. Pot enfocar tant per davant com per darrere i té mecanismes de cremallera que permeten alguns descentraments i basculaments. La Ikonta forma part de la gamma mitja-alta de la prestigiosa Zeiss Ikon. Es va fabricar, en diferents versions, entre el 1929 i el 1956. La versió 520/16, de format 6 x 6 sobre pel·lícula 120, és de l'any 1937.Rollei va popularitzar el sistema rèflex de dos objectius l'any 1929 amb la Rolleiflex I. Se'n van fabricar desenes de models i versions fins als anys 80. Totes elles eren de format 6 x 6 cm sobre pel·lícula 120, excepte el model Rolleiflex Baby (foto) que era més petit, de format 4 x 4 cm sobre pel·lícula 127, fabricat del 1957 al 1963.

dimarts, 1 de juliol de 2008

Les plegables de plaques (II)

Un altre sistema i disseny de càmeres de plaques plegables era l'anomenat Klapp (o Strut-folding). Es diferencia de l'altre principalment per la manera de plegar-se. La manxa de pell no és de l'estil "acordió" sinó d'un sol plec en diagonal. La casa alemanya Erneman, que va acabar formant part de Zeiss Ikon, va fabricar, entre altres, aquest model que va batejar amb el nom genèric Klapp-camera (Mod. I), del 1903. Porta un carregador per a 10 plaques de 6,5 x 9 cm. Del mateix fabricant i semblant a l'anterior model però de dimensions més reduïdes, era la Miniatur-Klapp del 1920, aquesta sense carregador, amb porta-plaques individuals de 4,5 x 6 cm.

diumenge, 29 de juny de 2008

Les compactes (de visor directe)

Amb l'arribada de la prestigiosa Leica, el 1925, s'inicia la fabricació d'un nou estil de càmeres, les anomenades compactes, d'òptica fixa, no intercanviable. Les novetats són l'ús de pel·lícula cinematogràfica de 35 mm carregada en xassís hermètics a la llum, i la incorporació d'un visor directe, amb un senzill sistema òptic independent del de l'objectiu. La Condor I, de la casa italiana Ferrania, del 1950, té moltes semblances amb les primeres Leica, com ara el disseny i l'objectiu retràctil. Alguns models, pocs, de compactes eren fets per a rodets 120, com aquesta simple Capta II, del 1950, dissenyada per Julio Matutano de València, fabricada a Barcelona per Aiscondel i comercialitzada per Mampel Asens. Entre totes les altres de la seva gamma, la Rollei 35, del 1966, va gaudir de gran prestigi per la seva qualitat i fiabilitat. L'objectiu retràctil i l'original disposició dels seus controls la diferenciava de totes les altres. La fàbrica soviètica Krasnogorsk es va dedicar sovint a copiar models de càmeres europees. La Zorki 3M és talment una còpia de la Leica IIIf. La Leica II, del 1932, segon model de la mítica càmera de pas universal dissenyada per l'enginyer Oskar Barnak, treballador de la fàbrica alemanya d'òptica Leitz. L'objectiu és retràctil i intercanviable i incorpora un telèmetre acoplat. L'original disseny de l'Argus C3 li va merèixer el sobrenom de "el totxo" (per raons òbvies). Tot i ser de visor directe, l'objectiu és intercanviable, per un sistema igualment original. Va ser fabricada als Estats Units entre el 1939 i el 1966, en diferents versions. La japonesa Olympus va fabricar alguns models de compactes de petites dimensions, algunes de les quals feien un format de 18x24 mm (la meitat de l'habitual) sobre la pel·lícula de 35 mm. La 35RC, però, tot i ser petita feia el format sencer. Aquesta va ser la meva primera càmera, me la va regalar el meu pare quan vaig fer 14 anys. El mateix any en què Kodak començava a comercialitzar la primera pel·lícula en color, la Kodachrome, el 1935, va treure també la primera versió de la seva Retina. Se'n van fer moltíssimes versions i variants que se succeïen amb molta freqüència, algunes de les quals eren plegables.

Les plegables de rodet

El 1888 Kodak inventa la pel·lícula en rodet, utilitzada inicialment en les seves càmeres de caixó. Pocs anys després, un cop perfeccionada la pel·lícula i el sistema de rodets, la mateixa Kodak comença a fabricar alguns models de càmeres plegables amb manxa per a rodets, amb una gran varietat d'amplades i formats. En vista de l'èxit d'aquest nou disseny, molts altres fabricants van anar introduint els seus propis models. La Folding Ingento model 3, de la casa Burke & James d'Estats Units, va ser construïda el 1915. Té un format de 6 x 10,5 sobre rodet 120 i és d'orientació horitzontal, un disseny poc freqüent. La Penguin de la casa Kershaw d'Angalterra, és un model senzill, del 1946, fabricat amb metall i bakelita, de format 6x9 sobre rodet 120. La Bloc-metal 41 és també una càmera senzilla, fabrica a París per Pontiac el 1941. Tota ella és feta d'alumini fos amb un acabat granulat a l'exterior, pintat de negre, degut a l'escassetat de pell en aquella època. De la prestigiosa Voigtländer d'Alemanya, és la Bessa, del 1935, amb format 6x9 sobre rodet 120. La Baldinette és de la casa alemanya Balda, fabricada el 1951, per a pel·lícula de pas universal (135). Una petita càmera de qualitat, a l'estil de la Retina de Kodak. La Baldax, del 1936 i també de l'alemanya Balda, de format 4,5x6 sobre rodet 120

La societat Lumière va ser creada el 1893 pel pare dels famosos germans inventors del cinematògraf. Dedicada a la fabricació de pel·lícules i papers fotogràfics, el 1928 s'associa amb J. Jougla, un altre fabricant de papers i pel·lícules, i comencen conjuntament a fabricar també càmeres.

La de dalt és la "modèle 1937", amb format 6x9 amb rodet 120. Les dues de sota són la Nada del 1930, també de 6x9, i la Dialux de 6,5x11 cm, del 1931. Kinax I, càmera senzilla, fabricada a França el 1947, amb format 6x9 sobre rodets 120.La Nettar, fabricada el 1935, forma part de la gamma mitja de Zeiss Ikon. Té un format de 6x9 amb rodet 120. Difícil de saber qui va fabricar aquesta plegable senzilla de 6x9, ja que l'única marca que porta és la de Photo-plait, un comerciant d'articles fotogràfics de París que mai no va fabricar càmeres. Kodak va utilitzar el model plegable "Petite camera", que feia negatius de 4x6,5 cm, per crear aquest conjunt de càmera, polvorera, pintallavis i mirall, tot en color rosa i en un estoig del mateix color. També en va fer una versió en color verd-caqui acompanyada d'una navalla i una brúixola. Van ser fabricats el 1929. La No. 1 Kodak Junior, del 1914, amb format 6x9 sobre rodets 120. La No. 3 Autographic Kodak, també del 1914, amb format 8x11 sobre rodets 118. La No. 3A Folding Pocket Kodak, del 1903, amb format 8x14 sobre rodets 122 La Six-20 Kodak Junior, fabricada a Alemanya el 1933, amb format 6x9 sobre rodets 620.La Kodak Six-20, del 1934, de 6x9 sobre rodets 620 La No. 1 Pocket Kodak Junior, del 1929, format 6x9 sobre rodet 120